El Sindicat Independent de Figurants de Catalunya va néixer a l’estiu del 2007, quan un grup de professionals ens varem assabentar que UGT i CC.OO estaven pressionant a les patronals del sector audiovisual –a base de denuncies a Inspecció de Treball-  per tal d’elaborar un Conveni Col·lectiu pels figurants, era una noticia engrescadora, i tot i desconèixer pels terrenys pocs segurs en que es desenvolupen aquest tipus de negociacions, varem pensar que fora bo que les nostres inquietuds –les de tots els figurants- es veiessin reflectides en aquest conveni. Poc a poc se’ns va anar dibuixant davant nostre un panorama desolador, interessos mai reconeguts ni explicats per part de l’Asociación de Figurantes de Cataluña, interessos sindicals per part de les grans centrals sindicals, interessos de la Patronal, i al mig les agencies i els figurants com ases dels cops. No hem pretès mai fer creure a ningú que les agencies siguin “Hermanitas de la Caridad”, ni tampoc ONGs, al contrari, com empreses que son tenen els seus propis interessos, de la mateixa manera que nosaltres com treballadors tenim els nostres i les productores els seus. El que si defensàvem, defensem i defensarem es que tots i cada un de nosaltres tenim una tasca a realitzar, i que regular-la de una forma realista i racional, asseguts tots en una taula permanent –mes enllà d’una negociació puntual pel conveni-  era allò que mes ens beneficiava a tots plegats. Malauradament ningú va voler escoltar-nos, si mes no, no el discurs complert, i d’aquelles aigües tenim avui aquests fangars, un Conveni que no es fa complir i que per sobre de tot s’ha volgut utilitzar com una eina de razzia d’uns cap altres. Tenim uns agents nous –teòricament -, les ETTs, que tot sigui de dit de passada, no entenem que hi pinten en el sector, i denuncies, moltes denuncies, que lluny de millorar les relacions entre les parts, les han convertit en inexistents.

Nosaltres, a diferencia d’altres, pensem que per parlar amicalment, sempre s’hi es a temps, que per la negociació mai es prou tard. Pensar que un ja ha fet tot el que calia per “obligar” a un altre a seure a una taula, i que ara ja no s’hi es a temps i per tant “T’hauràs d’atenir a les conseqüències”, creiem que es una actitud mes pròxima a les formes “George W. Bush” que a les de persones auto obligades a buscar punts d’acord.

Creiem que només des de la permanent actitud de dialogar, dialogar i dialogar, algun dia els nostres problemes realment obtindran una solució acceptable per tots, per que ja es sabut que entre parts, la millor solució es la que tots poden acceptar sense que cap d’elles quedi plenament satisfeta. Per això perseguim l’acceptació mútua de les necessitats de tots els que formem part de  la nostra industria, i no la nostra plena satisfacció.

Sindicat Independent de Figurants de Catalunya